Públic

En aquest segon registre he volgut observar el meu entorn des de la distància, una mica més real. Les imatges mostren llocs sense presència humana o amb figures llunyanes: una tenda buida, un aparcament mig desert on una dona asseguda a terra i ningú la mira. Aquests espais quotidians transmeten una absència profunda, com si la gent hagués marxat uns minuts abans que jo hi arribés.

Aquesta absència l’he notat també després de les pluges fortes a La Ràpita. Molts llocs han aparegut alterats i sembla que la gent no sent curiositat per aquests canvis. Platges modificades per l’arrastrament de l’aigua, camins plens de fang o parets trencades. La pluja ha deixat empremtes físiques que reflecteixen el desgast del temps i la vulnerabilitat dels espais que habitem. Sorprèn l’apatia de les persones per aquest fet.

He volgut unir aquestes dues observacions —el buit i la destrucció— per mostrar un entorn que sembla resistir en silenci. Els carrers, els edificis i les persones que hi passen esdevenen fragments d’una mateixa fragilitat. Aquest exercici m’ha ajudat a mirar el meu poble amb una atenció diferent, buscant en els detalls allò que sovint ignorem: la presència del pas del temps i la solitud que l’acompanya.

En un principi, volia mostrar com les persones passejaven pels camins malmesos, però davant la dificultat de trobar gent, m’he sorprès a mi mateixa veient l’absència o la distància de vida.

Enllaç de la carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/1K2npPqQ71IqZN4vN4I619co3e8Vu0xnt?usp=drive_link