Distància emocional

En aquest tercer registre, he optat per representar la distància emocional. Mitjançant una petita posada en escena, mostro dues persones que comparteixen espai però no connexió. Al principi, jo busco atenció, intento establir un vincle, però l’altra persona em gira la mirada i es manté tancada en el seu món. Aquesta ignorància genera un buit que es fa cada vegada més gran, fins que arriba el moment en què em rendeixo i decideixo apartar-me. És llavors quan es produeix el gir: quan deixo d’esperar, l’altra persona reacciona, però ja no ens trobem en el mateix lloc emocional.

Aquest vídeo vol mostrar com les dinàmiques entre les persones poden convertir-se en un cercle de distància i frustració. La proximitat física no assegura que hi hagi presència. A través dels moviments, la manca de diàleg verbal i petits vídeos símbolics he intentat representar la sensació de no coincidir mai. La copa trencada representa l’espai debil en que ens movem, les palletes som nosaltres dues i el quadre representa els problemes que ens envolten (piquets blaus) i la nostra relació trencada (la taca vermella son nosaltres i les línies la distància emocional).

La meva dificultat ha estat la meva ambició de voler combinar diferents estils (pintura, expressió corporal, edició).

Enllaç de la carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/1JPX4QCU5BIxi1xHVB0-0r5Fe8NVWlGjV?usp=drive_link

REFERÈNCIES SOBRE LA MÚSICA DE FONS:

  • Raz, Y. [Yehezkel]. (2024, 27 de març). Infernos (Laissez Vibrer). Youtube. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=GzCiA-sjtSw&list=RDGzCiA-sjtSw&start_radio=1
  • Tonili, A. [Andrea]. (2021, 22 de setembre). Dark Whisper Lullaby. Youtube. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=zX5W7mnYo5Y&list=RDzX5W7mnYo5Y&start_radio=1

On és la gent?

Públic

En aquest segon registre he volgut observar el meu entorn des de la distància, una mica més real. Les imatges mostren llocs sense presència humana o amb figures llunyanes: una tenda buida, un aparcament mig desert on una dona asseguda a terra i ningú la mira. Aquests espais quotidians transmeten una absència profunda, com si la gent hagués marxat uns minuts abans que jo hi arribés.

Aquesta absència l’he notat també després de les pluges fortes a La Ràpita. Molts llocs han aparegut alterats i sembla que la gent no sent curiositat per aquests canvis. Platges modificades per l’arrastrament de l’aigua, camins plens de fang o parets trencades. La pluja ha deixat empremtes físiques que reflecteixen el desgast del temps i la vulnerabilitat dels espais que habitem. Sorprèn l’apatia de les persones per aquest fet.

He volgut unir aquestes dues observacions —el buit i la destrucció— per mostrar un entorn que sembla resistir en silenci. Els carrers, els edificis i les persones que hi passen esdevenen fragments d’una mateixa fragilitat. Aquest exercici m’ha ajudat a mirar el meu poble amb una atenció diferent, buscant en els detalls allò que sovint ignorem: la presència del pas del temps i la solitud que l’acompanya.

En un principi, volia mostrar com les persones passejaven pels camins malmesos, però davant la dificultat de trobar gent, m’he sorprès a mi mateixa veient l’absència o la distància de vida.

Enllaç de la carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/1K2npPqQ71IqZN4vN4I619co3e8Vu0xnt?usp=drive_link

El meu camí artístic

Hola a tots i totes!

A continuació veureu un “mapa” visual on s’aprecia quin és el meu camí actual sobre les disciplines artístiques. No soc molt recurrent i no li he fet massa cas al llarg de la meva vida al meu sentit artístic, però us mostro com de vegades vull reflectir coses que no em deixen veure. A més, com a públic, solc recorre a la música. La que més m’agrada es la Rosalia. Aqui podeu veure una cançó que em fa recordar el meu germà, qui fa anys que no veig.

Referències

ROSALÍA (2022, 18 de març). ROSALÍA – G3 N15 (Official Audio) [vídeo en línia]. Youtube. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=XlNtBPvPUTM&list=RDXlNtBPvPUTM&start_radio=1 

L’eco del que no soc

Exploració del món; els objectes, les persones, jo… Ens veiem irreals, fals. Tot sembla formar part d’un escenari equilibrat, però buit, com si visquéssim dins una cúpula invisible. Vigilada. Controlada. El temps no avança, tot i que avança massa ràpid per notar-ho. No reconec les meves mans, el meu cos, semblo espectadora de les meves decisions.

A través de la finestra observo un carrer amb poca activitat; la nit em mostra reflexos. Seran “glitchs”? El fanal no es mou, veritat? Per un segon pensava que es podia moure. Recordo dues persones a la cafeteria, què fan soles?

Durant la creació d’aquesta primera part he après a reflectir els detalls que la meva ment veu diàriament, i he pogut transmetre la meva percepció, com em fa sentir. La dificultat més gran ha estat la manca de medis per portar-ho a cap, trobar pàgines per editar el vídeo i trobar música que s’adeqüés al que jo volia. Aquesta idea m’està agradant molt.

L’anàlisi que he portat a cap s’ha basat en l’observació de l’entorn i l’anàlisi de la meva pròpia percepció del cos i la identitat, com a part del meu entorn social i físic. He combinat registres visuals amb música per reflectir la despersonalització, des de la fredor.

Enllaç del vídeo: https://drive.google.com/drive/folders/1e3gvz73dh80gWHLNtcRYam3I_OWni4zv?usp=drive_link

Estrenem el blog!

Hola, nois i noies!

La primera publicació respon a l’activitat 1 de l’assignatura Educació Artística. Per portar-ho a terme, he grabat un petit vídeo.

Carregant...

*Curiositat: quan he de grabar-me parlant, em sento una mica incomoda mirant-me tota l’estona; si ho faig, sembla que disasoció, per això tendeixo a mirar els costats. També és una resposta del cos per estar pensant el què he de dir. A vosaltres us passa?

Fins la pròxima!

Fundació U niversitat Oberta de Catalunya (FUOC)